Punts d'interès
L'Església de Tavertet
L’Església Sant Cristòfol de Tavertet és una església d’origen romànic que va ser construïda el segle XI i va ser reformada entre els segles XII i XVII.
Durant el segle XI es va construir la part més antiga (romànic arcaic), formada per la nau principal coberta amb una volta de canó i un absis semicircular que queda arran de cingle, cobert amb volta de quart d’esfera i planta semicircular.
Més tard, entre els segles XII i XVII l’Església va ser reformada. Entre els segles XII i XVIII s’hi va afegir el campanar de planta quadrada, una torre alta que conté una finestra en forma de creu i, posteriorment, una nau lateral amb voltes gòtiques i una capella de planta quadrangula. Finalment es va afegir la pica beneitera, posterior a l’època romànica.
Com a curiositat, conserva una antiga i valuosa imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria (la Verge del Cor) que data del principi del segle XV i, tots els bancs contenen el nom dels seus propietaris, de diverses famílies de pagès i de masies de Tavertet, algunes de les quals encara continuen habitades (Nogué, Pontí, Mas, Avenc...).
Tot i els diversos elements afegits en diferents etapes de la seva construcció, es pot concloure que el principal model d’arquitectura que es veu reflectit és el de l’arquitectura osonenca del segle XI.
Durant el segle XI es va construir la part més antiga (romànic arcaic), formada per la nau principal coberta amb una volta de canó i un absis semicircular que queda arran de cingle, cobert amb volta de quart d’esfera i planta semicircular.
Més tard, entre els segles XII i XVII l’Església va ser reformada. Entre els segles XII i XVIII s’hi va afegir el campanar de planta quadrada, una torre alta que conté una finestra en forma de creu i, posteriorment, una nau lateral amb voltes gòtiques i una capella de planta quadrangula. Finalment es va afegir la pica beneitera, posterior a l’època romànica.
Com a curiositat, conserva una antiga i valuosa imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria (la Verge del Cor) que data del principi del segle XV i, tots els bancs contenen el nom dels seus propietaris, de diverses famílies de pagès i de masies de Tavertet, algunes de les quals encara continuen habitades (Nogué, Pontí, Mas, Avenc...).
Tot i els diversos elements afegits en diferents etapes de la seva construcció, es pot concloure que el principal model d’arquitectura que es veu reflectit és el de l’arquitectura osonenca del segle XI.
Casal de l'Avenc
El Casal de l’Avenc, documentat el 1292, és una masia situada al costat de les cingleres que es troba 1.050 metres d’alçada i està situat a 3km de Tavertet. Data del segle XIII, la part més nova va ser construïda l’any 1559 i l’edifici actual consta del segle XV.
Aquesta masia és un bé cultural d’interès nacional (BCIN) on s’hi pot distingir l’art gòtic català, ja que algunes de les portes són adovellades i d’altres esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades.
Va estar habitada fins el segle XX i, després de 50 anys abandonada, l’any 1997 es va comprar per ser restaurada i es va acabar de construir l’any 2013. Actualment és la llar de la família Abey-Parris i compta amb un conjunt de casetes rústiques on poder gaudir del benestar rural.
Aquesta masia és un bé cultural d’interès nacional (BCIN) on s’hi pot distingir l’art gòtic català, ja que algunes de les portes són adovellades i d’altres esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades.
Va estar habitada fins el segle XX i, després de 50 anys abandonada, l’any 1997 es va comprar per ser restaurada i es va acabar de construir l’any 2013. Actualment és la llar de la família Abey-Parris i compta amb un conjunt de casetes rústiques on poder gaudir del benestar rural.
La Rocallarga
Al nord-est de l’Àvenc i a la mateixa carena del Puig de Cortils i per damunt del Pla Boixer, tobem la Roca Llarga, la cimera més alta de Tavertet situada a 1186 metres d’alçada. Des d’aquest punt en un dia clar es poden arribar a veure les Illes Medes.
Tombes antropomorfes de l'Avenc i dels Bassis
Les tombes antropomorfesde l’Avenc i dels Bassis, són un conjunt de tombes d’origen medieval que daten del segle X. Aquestes són els únics testimonis d’enterrament amb que compta el Collsacabra i tenen en comú el fet que estan excavades en indrets rocosos i compten amb esglésies a poca distància i, pels estudis que s’han realitzat en les diferents tombes, es pot concretar que corresponen a individus adults.
Localització
Estan situades en dos indrets diferents: dues d’elles es troben als Bassis, en un paisatge feréstec de la muntanya i les altres tres, prop del Collet de Rajols, en un indret més planer situat enmig de la boscúria.
Ermita de Sant Corneli
L’ermita de Sant Cornei és una ermita situada a 1024 metres d’altitud sobre un serrat envoltat de cingleres, dedicada a Sant Corneli i Sant Cebrià que data de l’any 1292. Tot i que podria tenir un orígen més antic, l’edifici actual no és romànic. Consta d’una nau rectangular amb volta de canó i no compta amb absis. La porta original és petita, i amb un arc rodó d’una sola peça que es troba tancada ja que al afegir-s’hi un atri es va obrir una altra porta a la llinda de la qual hi ha inscrit Josep Novellas 1717. L’ermita té un petit campanar quadrat on hi figura la data de 1868.
La Cau
La Cau és una masia situada sobre un serrat entre el torrent de a Cau i el del Gorgàs. Es troba arrecerada a un rocal i consta, a més de la façana principal amb una escala de pedra adossada a la paret, i un afegit on antigament hi havia el forn, dues cabanyes: una de gran que servia d’habitatge que data del 1774 i una altra de més petita arran de cingle. Aquesta l’any 1896 comptava amb 6 habitants.
En un document de 1171 es fa referència a la casa en l’expressió in onore de calmo per una venda i l’any 1299 Guillema de Calm fa hereu de la seva masia anomenada ”Calm” el seu fill Arnau. L’antic nom d’aquesta masia prové de Calm o Calma, plana dalt d’una muntanya, un nom d’origen preromà freqüent a la Catalunya nord-oriental. Aquesta masia apareix amb el nom de calm fins el segle XIX. Actualment es fa referència a aquesta masia amb el nom de La Cau.
En un document de 1171 es fa referència a la casa en l’expressió in onore de calmo per una venda i l’any 1299 Guillema de Calm fa hereu de la seva masia anomenada ”Calm” el seu fill Arnau. L’antic nom d’aquesta masia prové de Calm o Calma, plana dalt d’una muntanya, un nom d’origen preromà freqüent a la Catalunya nord-oriental. Aquesta masia apareix amb el nom de calm fins el segle XIX. Actualment es fa referència a aquesta masia amb el nom de La Cau.
Monteis
Monteis és una masia situada al pla de Monteis, al nord-oest del poble, a 1.000 metres d’altitud amb àmplies vistes cap als Pirineus. És una masia antiga que compta amb una porta dovellada i finestres amb marcs de pedra picada i conserva un torricó de defensa. A la banda nord té una construcció afegida que serveix de galliner, molt interessant que sembla molt antiga amb obertures de tipus d’espitllera. Al costat, hi ha la cabanya, un antic corral i un altre de més modern. A les llindes de la façana hi apareixen les dates de 1609 i 1615, en una altra finestra 1658, 1610 a l’interior i a la cabanya hi apareix la de 1612 en un pilar.
El mot Monteis, a part de ser un cognom, és la pronúncia local de montells, que prové del llatí monticulus, muntanyeta o montell.
El mot Monteis, a part de ser un cognom, és la pronúncia local de montells, que prové del llatí monticulus, muntanyeta o montell.
Muralla del Pla de Dalt
Pantà de Sau
Pantà situat al sud-oest de Tavertet, sobre el Ter, que pertany al terme de Vilanova de Sau. El nivell màxim de la superfícia d’aigua és de 420 metres i compta amb una capacitat de 177 milions de metres cúbics i la presa, que es va acabar de construir l’any 1963, té 75 metres d’alçada. Les aigües van inudar la vall de Sau, el poble de Sant Romà de Sau i el pont del segle XV sobre el Ter.
Localització
Per anar de Tavertet al Pantà de Sau el principal camí i el més ràpid consisteix seguir el GR2 l'inici del qual es troba situat aproximadament uns 100 metres després de començar el camí de terra que duu al Pla del Castell. En aquet punt es troba una indicació a l'esquerra del camí (el costat de la cinglera). El GR2 és un camí d'un gran desnivell i d'una dificultat considerable ja que és un camí pedregós i de terra i en ocasions molt a la vora dels cingles.
|
El temps aproximat per realitzar la ruta és d'entre una i dues hores i té una dificultat elevada.
No és recomanable per a persones que no estiguin acostumades a fer grans caminades ja que són 350 metres de desnivell en tan sols 4 km (fins a la Riba). Tot seguit hi ha una carretera d'aproximadament 2 km que condueix a la vora del Pantà.
No és recomanable per a persones que no estiguin acostumades a fer grans caminades ja que són 350 metres de desnivell en tan sols 4 km (fins a la Riba). Tot seguit hi ha una carretera d'aproximadament 2 km que condueix a la vora del Pantà.
Puig de la Força
El Puig de la Força és un penyal rocós que assoleix 741 metres d’alçada i queda separat del cingle per un gran tall al sud-oest del Pla del Castell. En aquest indret es troben es restes del que podria ser el Castell Cornil (segles X i XI).
Sembla ser que el seu nom d’origen era el Puig de la Fossa per la cisterna i altres forats que s’hi troben però segurament mapes excursionistes van consolidar el nom actual i, des de Sant Romà de Sau se l’anomenava Roca de Sau.
Sembla ser que el seu nom d’origen era el Puig de la Fossa per la cisterna i altres forats que s’hi troben però segurament mapes excursionistes van consolidar el nom actual i, des de Sant Romà de Sau se l’anomenava Roca de Sau.
Cova del Serrat del Vent
L’aigua de la qual es va proveir Tavertet fins l’any 1979 aproximadament provenia de a Font del Gorgàs. Arrel de la insuficiència d’aigua per a proveir tot el poble, es va començar a excavar fins a cercar la segona cova horitzontal més gran de Catalunya.
La primera excavació de la cova es va realitzar l’any 1979 quan es va descobrir un recorregut de 2,5 km. Anys més tard, el 2010 es va realitzar una segona exacavació descobrint finalment una distància de 4.273 metres entre les dues boques de la cova comptant amb un desnivell de 215 metres. La boca inferior de la cova està situada uns metres per sobre la Font del Gorgàs i desemboca a la riera de Balà, prop del Pantà de Sau.
Un cop dins la cova, en primer lloc es troba un sec passadís fins a arribar a una gran sala per on es desplaça un rierol. Aquesta és la més gran de tota la cova que mesura 25 metres de base i 11 d’alçada, la qual compta amb una cascada que raja des d’una plataforma elevada. El recorregut de la cova continua des d’aquesta, que es dirigeix a diverses galeries i on el seu accés és molt difícil fins a arribar a un pas de tan sols 20 centímetres de base per 50 centímetres d’alçada. L’entrada a la cova és controlada i restringida, en primer lloc per el perill de contaminació de l’aigua de la que es proveeix el poble i, en segon lloc per les grans dificultats afegides que té el trajecte, reservada a espelegòlegs especialitzats per el seu difícil accés.
Una de les principals raons per a determinar la importància d’aquesta cova és el fet de ser la cova més gran del món excavada en gresos, és a dir, formada per roques sedimantàries detrítiques de color variable que contenen clasts de mida de sorra.
Abans de ser descoberta es coneixia el forat del vent, una petita esquerda en forma de forat situada al costat de la boca de la cova sobre la Font del Gorgàs que segons l’època de l’any surt més o menys aire, i que va ser una font d’ajuda per a la descoberta de la cova del Serrat del Vent.
La primera excavació de la cova es va realitzar l’any 1979 quan es va descobrir un recorregut de 2,5 km. Anys més tard, el 2010 es va realitzar una segona exacavació descobrint finalment una distància de 4.273 metres entre les dues boques de la cova comptant amb un desnivell de 215 metres. La boca inferior de la cova està situada uns metres per sobre la Font del Gorgàs i desemboca a la riera de Balà, prop del Pantà de Sau.
Un cop dins la cova, en primer lloc es troba un sec passadís fins a arribar a una gran sala per on es desplaça un rierol. Aquesta és la més gran de tota la cova que mesura 25 metres de base i 11 d’alçada, la qual compta amb una cascada que raja des d’una plataforma elevada. El recorregut de la cova continua des d’aquesta, que es dirigeix a diverses galeries i on el seu accés és molt difícil fins a arribar a un pas de tan sols 20 centímetres de base per 50 centímetres d’alçada. L’entrada a la cova és controlada i restringida, en primer lloc per el perill de contaminació de l’aigua de la que es proveeix el poble i, en segon lloc per les grans dificultats afegides que té el trajecte, reservada a espelegòlegs especialitzats per el seu difícil accés.
Una de les principals raons per a determinar la importància d’aquesta cova és el fet de ser la cova més gran del món excavada en gresos, és a dir, formada per roques sedimantàries detrítiques de color variable que contenen clasts de mida de sorra.
Abans de ser descoberta es coneixia el forat del vent, una petita esquerda en forma de forat situada al costat de la boca de la cova sobre la Font del Gorgàs que segons l’època de l’any surt més o menys aire, i que va ser una font d’ajuda per a la descoberta de la cova del Serrat del Vent.