Tavertet com a punt d'interès natural, cultural i paisatgístic.
Tavertet és un terme municipal situat a la comarca d’Osona, Catalunya, província de Barcelona i subcomarca del Collsacabra. Té una extensió de 32,17 km2, una alçada mitja d’entre 800 i 1000 metres sobre el nivell del mar i una població censada de 124 habitants (2015).
Es troba situat sobre un massís de materials eocènics sedimentaris, que formen una plataforma tabular elevada, amb unes cingleres superiors als 200 metres d’alçada. Les roques de Tavertet estan formades per un estrat inferior vermellós i un de superior més grisós, d’origen marí, ple de fòssils. Aquest últim, és estudiat mundialment i conegut entre els geòlegs com Formació Calcàries de Tavertet.
El nucli urbà es troba a 870 metres d’altitud i està format per una part històrica de cases del segle XVII i XVIII. Aquest consistia inicialment de tres carrers: “Carrer de dalt”, “Carrer del mig” i “Carrer de baix”, noms que encara continuen vigents. Actualment, en aquesta zona es troben altres edificacions construïdes segons el mètode tradicional propi de Tavertet (pedra, fusta i teules), fent que l’antic i el modern es complementin perfectament i creant, així, un conjunt d’agradable visió.
Tavertet va ser un poble aïllat fins a mitjans del segle XX, fet que li va donar un gran encant juntament amb l’entorn natural que l’envolta (boscos i cingleres). El municipi comprèn, a part del poble Tavertet, la caseria de Sant Bartomeu Sesgorgues i la urbanització del Pla del Castell, a més de Sant Miquel de Sorerols i un gran nombre de massos.
Es troba situat sobre un massís de materials eocènics sedimentaris, que formen una plataforma tabular elevada, amb unes cingleres superiors als 200 metres d’alçada. Les roques de Tavertet estan formades per un estrat inferior vermellós i un de superior més grisós, d’origen marí, ple de fòssils. Aquest últim, és estudiat mundialment i conegut entre els geòlegs com Formació Calcàries de Tavertet.
El nucli urbà es troba a 870 metres d’altitud i està format per una part històrica de cases del segle XVII i XVIII. Aquest consistia inicialment de tres carrers: “Carrer de dalt”, “Carrer del mig” i “Carrer de baix”, noms que encara continuen vigents. Actualment, en aquesta zona es troben altres edificacions construïdes segons el mètode tradicional propi de Tavertet (pedra, fusta i teules), fent que l’antic i el modern es complementin perfectament i creant, així, un conjunt d’agradable visió.
Tavertet va ser un poble aïllat fins a mitjans del segle XX, fet que li va donar un gran encant juntament amb l’entorn natural que l’envolta (boscos i cingleres). El municipi comprèn, a part del poble Tavertet, la caseria de Sant Bartomeu Sesgorgues i la urbanització del Pla del Castell, a més de Sant Miquel de Sorerols i un gran nombre de massos.
-
Simbologia
-
Història
-
Demografia
-
Economia
<
>
L’escut de Tavertet és un escut caironat, d’atzur. La imatge consta d’una creu grega fixada amb punta d’argent sobre una roca d’argent. Aquest escut representa la situació del poble: la roca i la creu són les armes dels senyors del poble, els Tavertet, ja que desitjaven l’ús oficial d’armes per diferenciar-se de la resta dels municipis del Principat, a més, la creu representa la parròquia i la roca, les cingleres amb les que compta Tavertet. Aquest porta al damunt una corona mural del poble i va ser aprovat el 29 de maig de l’any 1989 i publicat al DOGC el 16 de juny de 1989.
|
Els primers habitants de Tavertet van ser homes del Paleolític final, que es van començar a instal·lar al poble durant el període del Neolític. Aquests, s’alimentaven de la caça, per això, es pot concretar que treballaven creant estris per a l’atac i la defensa dels depredadors. Durant la revolució neolítica l’home va començar a sedenteritzar-se degut a l’arribada dels primers pastors i pagesos. Aquesta revolució va donar-se en dues parts:
Durant el primer període de la revolució neolítica, l’agricultura es donava a les planes superiors dels cingles (fet que es pot saber gràcies a alguns estris trobats a l’exterior de coves on habitaven com una destral polida i fragmentada trobada als voltants de la riera de Balà) tot i que la base econòmica principal d’aquella època va ser la ramaderia.
Durant el segon període o Neolític Mig, evoluciona la qualitat i la tècnica de les ceràmiques: varien des d’una mínima decoració fins una decoració complexa amb gran quantitat de formes. Els objectes que han aparegut més característics d’aquest període són els creats a partir de sílex (com ganivets i puntes de sageta), de basalt (a partir de qual es creaven les destrals de forma trapeziodal o triangular), de metall (encara que gairebé no se n’ha trobat), a partir de calisses (a partir de les quals es creaven culleretes), d’os (a partir dels quals es feien punyals, espàtules o punxons) i de ceràmica. A més, durant aquest període s’experimenten canvis de l’estructura social i tècnica, que donen lloc, més tard, a l’edat de Bronze.
La introducció dels metalls a Tavertet es produeix relativament i la clau de la riquesa continua sent l’agricultura i la ramaderia. Tot i això, es coneixen, entre d’altres, les construccions megalítiques de Sant Corneli i, a partir de l’edat del Bronze Mitjà (1500-1200aC) es coneixen les coves de la Vall de Sau, les de les Griuteres i les de les Pixarelles. D’aquest període existeix un camp d’urnes que va ser excavat a l’Avenc l’any 1984 a partir del qual s’ha pogut descobrir que els ausetans d’aquella època, que provenien del centre d’Europa, van crear una civilització pròpia de l’iberisme, dins de l’Edat de Ferro. Les diferències de les tècniques que van ser utilitzades a l‘edat de Ferro comparades amb les de l’edat de Bronze es basen en utilitzar fang depurat, a mà i amb superfícies llises amb decoració de cordons o sense i canviar el bronze pel ferro.
Per altra banda, la segona edat de Ferro es caracteritza per l’iberisme i per la influència de l’impacte cultural grec. Dins el terme de Tavertet s’estableix la Cau, Pla del Castell i Pla de Dalt.
Anys més tard, amb l’assentament romà s’aconsegueix la fusió d’ambdues cultures, tot i que la predominant va ser la romana. La instal·lació dels romans a Tavertet es pot concretar pels fonaments de la masia de la Torre i per una vila trobada una mica més amunt de la riera de Tavertet.
A l’època medieval, va ser el moment on va aparèixer per primera vegada el mot “Tavertet”, quan Ramon Folc i Ermesenda van encomanar-li dues cavalleries de terra a Guillem Umbert que eren propietat de Ramon Miró de “Taverted”. A més, se sap també a través de diverses trovalles d’una habitació i una cisterna, que dins el terme de Tavertet existia un castell anomenat “Cornile” o ”Corneli”. Aquest castell es troba documentat a partir de l’any 917 (segons l’Arxiu Capitular de Vic) i el 870 i 981 es torna a trobar en els testaments de Borrell i Ingrilda, pares del bisbe de Vic. A partir d’aquests testaments, s’ha pogut concretar que aquest castell dominava sobre la vall de Sau i, a dalt del cingle, el seu domini era del tot inigualable.
Més tard, cap a l’any 1273 Arnau de Cabrera i la seva dona Sibil·la de Saga van infeudar al cavaller Guerau de Sau i la seva muller Elisenda de Benages totes les seves pertinences: les parròquies de Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Baucells, Sant Joan de Fàbregues i Sant Cristòfol de Tavertet, entre d’altres.
Se sap que, cap a l’any 1300, els Sau i els Tavertet tenien un parentiu d’oncles i nebots: la senyora Guillema, vídua d’Arnau de Tavertet, va ser tia de Bernat de Sau. Aquestes dues famílies actuaven conjuntament i tenien una relació amistosa, fet que es demostra per exemple quan efectuaven la venda de terres conjuntament, tot i que s’han trobat mostres de que no en tots els casos va ser així.
Pel que fa la família dels Tavertet, es coneix per mitjà de Berenguer, qui l’any 1220 estava casat amb Guillema i els qui van tenir 3 fills: Pere, Arnau i Berenguer. L’hereu va ser Pere, qui va rebre la “domum” (castell de Tavertet) i qui com Arnau, que va morir l’any 1274, es va casar amb una Guillema. El domini del castell no només va recaure sobre els Tavertet sinó que també van participar en la seva gestió i administració la família Angulo, Bernat i la seva muller, Arsendís i els fills Ferrer, Guillem, Arnau, Bernat i Guillema, entre els anys 1270 i 1280.
A Ferrer d’Angulo el va succeir Guillem de Tavertet qui es va casar amb Beatriu de Sau. A partir d’aquest matrimoni va començar a aparèixer la família Sau. Més tard, Guillem va vendre la batllia de Tavertet a Gilabert de Rovira i, l’any 1305, quan Beatriu ja era viuda, ells i el seu fill Pere vam encomanar per deu anys la “nostram baiuliam de Taverteto”. L’any 1313, per donació de la seva mare Beatriu, Pere va rebre per donació el castell. Berenguer, el fill de Pere, va ser el seu successor l’any 1317 i l’any 1333 va entrar en religió.
A partir d’aquell moment, la família Tavertet va deixar d’aparèixer, passant a ser els protagonistes els Malla i, a partir del segle XV els Savassona, tot i que per sobre d’aquestes famílies hi havia els comtes de Cardona,
Cap al voltant de l’any 1300, la població de Tavertet constava de 60 o 70 famílies les quals es trobaven repartides en cases de pagès, baumes i en un petit nucli el voltant de l’església on s’hi trobaven unes 5 cases (Vilardell, Coromina, Teixidor, Oms, Avenc).
Entre les famílies de pagès existien diferències socials i econòmiques: existien dues cases anomenades “domus” que rebien una part de protecció sobre una part del terme del castell: l’Avenc i la Desvilar.
A l’època medieval, en l’economia, el principal mitjà de vida era l’agricultura, principalment el conreu de cereals, les vinyes i algunes fruites i el conreu de lli i cànem. Pel que fa al bestiar el més comú era l’aviram, les cabres, les ovelles i els porcs. Finalment en l’aspecte religiós, la devoció a la zona estava molt centrada en les esglésies properes con Sant Corneli o Santa Maria de Mondois i, cal destacar el desig per part dels senyors de Tavertet de ser enterrats al monestir de Casserres. Un exemple n’és Berenguer, qui va ser enterrat en aquest monestir.
Durant la guerra carlina, la tropa del rei va estar a Tavertet i, en ser avisada que els carlins pujaven de Sau i defensar-se, aquests es van veure obligats a refugiar-se a Sant Joan de Fàbregues. A partir d’aquesta guerra, la vida a Tavertet va començar a ser precària i austera. El mitjà de vida va continuar éssent l’agricultura i quasi totes les famílies es van fer amb un tros de terreny a qualsevol de les grans masies. A més, el poble va començar a comptar amb diversos oficis: dos paletes, un sastre, un cisteller, un barber, dos ferrers, un corder, un fuster, un sabater, un correu, un turronaire, dos hostals i dues botigues de queviures, tot i que cadascun d’ells també tenia un tros de terra.
A finals del segle XIX, va sorgir un nou ofici que consistia en treure escorça de les alzines i va incrementar la indústria del carbó, fet que va provocar l’augment del comerç i de la vida dels hostals.
Amb pas dels anys, molts dels oficis van anar desapareixent a conseqüència del desenvolupament de comunicació amb els pobles veïns tot i que Tavertet no va comptar amb comunicacions modernes fins l‘any 1957 o 1958 quan es va instal·lar el telèfon. L’any 1957 es va canalitzar l’aigua a totes les cases, el 1962 es va acabar de construir la carretera que feia 40 anys que estava parada i l’any 1964 es va portar la llum des del pantà de Sau. No obstant, al haver-se mecanitzat el camp, moltes famílies van haver d’anar a buscar feina a pobles industrials de la Plana de Vic al haver-se quedat sense als seus terrenys.
Pel que fa a la cultura, segons el padró de l’any 1896, de 91 famílies (que sumaven 444 habitants), en 28 famílies hi havia solament una persona que sabia llegir i escriure; en 12 n’hi havia 2; en 3 n’hi havia 3; en 2 n’hi havia 4; en una n’hi havia 5; en una altra n’hi havia 6 i hi havia 32 famílies sense cap familiar que sapigués llegir ni escriure.
Actualment, la vida a Tavertet ha canviat. La seva població ha augmentat però només els caps de setmana i estius ja que moltes de les cases són llogades o comprades per estiuejants, com a molts pobles de la zona i se n’han construit de noves conservant l’estil tradicional del poble. També s’han instal·lat alguns campaments i cases de colonies d’estiu i pel que fa a l’agricultura s’ha modernitzat i han crescut noves granges.
Durant el primer període de la revolució neolítica, l’agricultura es donava a les planes superiors dels cingles (fet que es pot saber gràcies a alguns estris trobats a l’exterior de coves on habitaven com una destral polida i fragmentada trobada als voltants de la riera de Balà) tot i que la base econòmica principal d’aquella època va ser la ramaderia.
Durant el segon període o Neolític Mig, evoluciona la qualitat i la tècnica de les ceràmiques: varien des d’una mínima decoració fins una decoració complexa amb gran quantitat de formes. Els objectes que han aparegut més característics d’aquest període són els creats a partir de sílex (com ganivets i puntes de sageta), de basalt (a partir de qual es creaven les destrals de forma trapeziodal o triangular), de metall (encara que gairebé no se n’ha trobat), a partir de calisses (a partir de les quals es creaven culleretes), d’os (a partir dels quals es feien punyals, espàtules o punxons) i de ceràmica. A més, durant aquest període s’experimenten canvis de l’estructura social i tècnica, que donen lloc, més tard, a l’edat de Bronze.
La introducció dels metalls a Tavertet es produeix relativament i la clau de la riquesa continua sent l’agricultura i la ramaderia. Tot i això, es coneixen, entre d’altres, les construccions megalítiques de Sant Corneli i, a partir de l’edat del Bronze Mitjà (1500-1200aC) es coneixen les coves de la Vall de Sau, les de les Griuteres i les de les Pixarelles. D’aquest període existeix un camp d’urnes que va ser excavat a l’Avenc l’any 1984 a partir del qual s’ha pogut descobrir que els ausetans d’aquella època, que provenien del centre d’Europa, van crear una civilització pròpia de l’iberisme, dins de l’Edat de Ferro. Les diferències de les tècniques que van ser utilitzades a l‘edat de Ferro comparades amb les de l’edat de Bronze es basen en utilitzar fang depurat, a mà i amb superfícies llises amb decoració de cordons o sense i canviar el bronze pel ferro.
Per altra banda, la segona edat de Ferro es caracteritza per l’iberisme i per la influència de l’impacte cultural grec. Dins el terme de Tavertet s’estableix la Cau, Pla del Castell i Pla de Dalt.
Anys més tard, amb l’assentament romà s’aconsegueix la fusió d’ambdues cultures, tot i que la predominant va ser la romana. La instal·lació dels romans a Tavertet es pot concretar pels fonaments de la masia de la Torre i per una vila trobada una mica més amunt de la riera de Tavertet.
A l’època medieval, va ser el moment on va aparèixer per primera vegada el mot “Tavertet”, quan Ramon Folc i Ermesenda van encomanar-li dues cavalleries de terra a Guillem Umbert que eren propietat de Ramon Miró de “Taverted”. A més, se sap també a través de diverses trovalles d’una habitació i una cisterna, que dins el terme de Tavertet existia un castell anomenat “Cornile” o ”Corneli”. Aquest castell es troba documentat a partir de l’any 917 (segons l’Arxiu Capitular de Vic) i el 870 i 981 es torna a trobar en els testaments de Borrell i Ingrilda, pares del bisbe de Vic. A partir d’aquests testaments, s’ha pogut concretar que aquest castell dominava sobre la vall de Sau i, a dalt del cingle, el seu domini era del tot inigualable.
Més tard, cap a l’any 1273 Arnau de Cabrera i la seva dona Sibil·la de Saga van infeudar al cavaller Guerau de Sau i la seva muller Elisenda de Benages totes les seves pertinences: les parròquies de Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Baucells, Sant Joan de Fàbregues i Sant Cristòfol de Tavertet, entre d’altres.
Se sap que, cap a l’any 1300, els Sau i els Tavertet tenien un parentiu d’oncles i nebots: la senyora Guillema, vídua d’Arnau de Tavertet, va ser tia de Bernat de Sau. Aquestes dues famílies actuaven conjuntament i tenien una relació amistosa, fet que es demostra per exemple quan efectuaven la venda de terres conjuntament, tot i que s’han trobat mostres de que no en tots els casos va ser així.
Pel que fa la família dels Tavertet, es coneix per mitjà de Berenguer, qui l’any 1220 estava casat amb Guillema i els qui van tenir 3 fills: Pere, Arnau i Berenguer. L’hereu va ser Pere, qui va rebre la “domum” (castell de Tavertet) i qui com Arnau, que va morir l’any 1274, es va casar amb una Guillema. El domini del castell no només va recaure sobre els Tavertet sinó que també van participar en la seva gestió i administració la família Angulo, Bernat i la seva muller, Arsendís i els fills Ferrer, Guillem, Arnau, Bernat i Guillema, entre els anys 1270 i 1280.
A Ferrer d’Angulo el va succeir Guillem de Tavertet qui es va casar amb Beatriu de Sau. A partir d’aquest matrimoni va començar a aparèixer la família Sau. Més tard, Guillem va vendre la batllia de Tavertet a Gilabert de Rovira i, l’any 1305, quan Beatriu ja era viuda, ells i el seu fill Pere vam encomanar per deu anys la “nostram baiuliam de Taverteto”. L’any 1313, per donació de la seva mare Beatriu, Pere va rebre per donació el castell. Berenguer, el fill de Pere, va ser el seu successor l’any 1317 i l’any 1333 va entrar en religió.
A partir d’aquell moment, la família Tavertet va deixar d’aparèixer, passant a ser els protagonistes els Malla i, a partir del segle XV els Savassona, tot i que per sobre d’aquestes famílies hi havia els comtes de Cardona,
Cap al voltant de l’any 1300, la població de Tavertet constava de 60 o 70 famílies les quals es trobaven repartides en cases de pagès, baumes i en un petit nucli el voltant de l’església on s’hi trobaven unes 5 cases (Vilardell, Coromina, Teixidor, Oms, Avenc).
Entre les famílies de pagès existien diferències socials i econòmiques: existien dues cases anomenades “domus” que rebien una part de protecció sobre una part del terme del castell: l’Avenc i la Desvilar.
A l’època medieval, en l’economia, el principal mitjà de vida era l’agricultura, principalment el conreu de cereals, les vinyes i algunes fruites i el conreu de lli i cànem. Pel que fa al bestiar el més comú era l’aviram, les cabres, les ovelles i els porcs. Finalment en l’aspecte religiós, la devoció a la zona estava molt centrada en les esglésies properes con Sant Corneli o Santa Maria de Mondois i, cal destacar el desig per part dels senyors de Tavertet de ser enterrats al monestir de Casserres. Un exemple n’és Berenguer, qui va ser enterrat en aquest monestir.
Durant la guerra carlina, la tropa del rei va estar a Tavertet i, en ser avisada que els carlins pujaven de Sau i defensar-se, aquests es van veure obligats a refugiar-se a Sant Joan de Fàbregues. A partir d’aquesta guerra, la vida a Tavertet va començar a ser precària i austera. El mitjà de vida va continuar éssent l’agricultura i quasi totes les famílies es van fer amb un tros de terreny a qualsevol de les grans masies. A més, el poble va començar a comptar amb diversos oficis: dos paletes, un sastre, un cisteller, un barber, dos ferrers, un corder, un fuster, un sabater, un correu, un turronaire, dos hostals i dues botigues de queviures, tot i que cadascun d’ells també tenia un tros de terra.
A finals del segle XIX, va sorgir un nou ofici que consistia en treure escorça de les alzines i va incrementar la indústria del carbó, fet que va provocar l’augment del comerç i de la vida dels hostals.
Amb pas dels anys, molts dels oficis van anar desapareixent a conseqüència del desenvolupament de comunicació amb els pobles veïns tot i que Tavertet no va comptar amb comunicacions modernes fins l‘any 1957 o 1958 quan es va instal·lar el telèfon. L’any 1957 es va canalitzar l’aigua a totes les cases, el 1962 es va acabar de construir la carretera que feia 40 anys que estava parada i l’any 1964 es va portar la llum des del pantà de Sau. No obstant, al haver-se mecanitzat el camp, moltes famílies van haver d’anar a buscar feina a pobles industrials de la Plana de Vic al haver-se quedat sense als seus terrenys.
Pel que fa a la cultura, segons el padró de l’any 1896, de 91 famílies (que sumaven 444 habitants), en 28 famílies hi havia solament una persona que sabia llegir i escriure; en 12 n’hi havia 2; en 3 n’hi havia 3; en 2 n’hi havia 4; en una n’hi havia 5; en una altra n’hi havia 6 i hi havia 32 famílies sense cap familiar que sapigués llegir ni escriure.
Actualment, la vida a Tavertet ha canviat. La seva població ha augmentat però només els caps de setmana i estius ja que moltes de les cases són llogades o comprades per estiuejants, com a molts pobles de la zona i se n’han construit de noves conservant l’estil tradicional del poble. També s’han instal·lat alguns campaments i cases de colonies d’estiu i pel que fa a l’agricultura s’ha modernitzat i han crescut noves granges.
Cap a la meitat del segle XVII, Osona va viure una recuperació demogràfica que va continuar durant el segle XVIII, gràcies a la millora de l’agricultura i la introducció de nous conreus. Tot i això, aquesta millora va ser més notable a a Plana de Vic que a la resta de regions muntanyoses degut a la manca de la indústria que va sorgir dels processos artesanals tradicionals.
Tot i la proximitat amb la Plana i el gran volum de masies amb que va comptar el Collsacabra fins el segle XIX, mai es va acabar de desenvolupar, ja que es trobava en un terreny de difícil accés i principalment rural. A més, durant aquells segles, Tavertet havia sofert la pesta, el bandolerisme i diverses guerres, entre d’altres la Guerra dels Segadors al segle XVII i més tard, al segle XVIII, la Guerra del Francès i les primeres guerres Carlines al segle XIX. Malgrat aquests fets, durant la segona meitat del segle XVI es va produir un augment d’ocupació a Osona, principalment a les àrees marginals com el Collsacabra, on va augmentar la població, fent que l’any 1860 Tavertet arribés als 492 habitants. No obstant, amb la industralització barcelonina, molta gent va optar per emigrar a Barcelona fent que l’any 1900 Tavertet hagués perdut 100 habitants. Tot i aquest descens de població, hi va haver una millora en l’àmbit agrícola, fet que va dur a una estabilitat demogràfica durant els següents anys amb una variació de 26 habitants fins l’any 1930. L’estabilitat demogràfica, va durar fins l’arribada de la Guerra Civil, ja que durant aquesta, Tavertet, va patir un altre gran descens de població degut a les pèssimes condicions de vida, que van variar de 387 habitants l’any 1950, a 284 l’any 1960. |
|
Pel que fa l’economia, una gran part de la població treballa en el sector dels serveis i en l’agrari, tot i que la superfície de conreu no és la més destacada, ja que tenen més importància les superfícies de pastures permanents i el terreny forestal. Els principals conreus són el farratge i els cereals i, d’altra banda, la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví.
Per altre costat, cal destacar que tot i no comptar amb cap tipus de servei sanitari ni educatiu, Tavertet s’ha servit de la riquesa del seu entorn per a potenciar un seguit d’activitats relacionades amb la natura i l’esport i disposa d’establiments d’allotjament. |